info@uniolaurediana.com
Josep Majoral: “El 100% dels punts que portàvem al programa han estat treballats”

Per BonDia | 23/10/2023

Josep Majoral: “El 100% dels punts que portàvem al programa han estat treballats”

El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, fa un breu repàs del mandat assegurant que, malgrat haver “perdut mig mandat” el 80% dels punts del programa s’han satisfet en la seva totalitat i la resta, malgrat haver-los treballat, encara hi ha feina a fer. Ell opta a un segon mandat, icaldrà continuar treballant-hi.
 

Quin balanç feu d’aquest mandat?
Per a mi el balanç és positiu, i més tenint en compte que en vam perdre un i mig pel tema de la pandèmia, n’hem perdut un a nivell cultural degut a l’incendi del Centre Cultural i de Congressos, i bàsicament amb aquests dos elements hem perdut com aquell qui diu mig mandat. I tot i així, i agafo exemples, s’ha fet una reducció del deute d’un 50%, passant de 14 a 7 milions d’euros, aproximadament. S’han fet 59 obres entremig i gran volum o gran inversió. A títol d’exemple, parlant d’obres: s’ha fet el dipòsit d’aigua potable de Certers, que ara ens adonem que era tan i tan urgent, per tant això vol dir que s’ha treballat amb visió de futur, si més no a mitjà termini amb el tema de l’aigua. S’han fet obres com l’eixample de la carretera de la Rabassa en els trams que quedaven més estrets. S’ha eixamplat algun tram més petit però també a la carretera de Fontaneda. Bé, en definitiva, s’ha fet molta inversió pel que representa el pressupost del propi Comú.
 

S’han fet obres d’aquestes, diguéssim ingrates, que no es veuen però que són molt necessàries.
Bé, ingrates o no, no ho sé, en tot cas jo penso que el temps posa les coses al seu lloc. Fer un dipòsit d’aigua potable potser sí que era ingrat en aquell moment que ho vam fer, ara que la Massana té problemes d’aigua, doncs la gent segurament pensa que sort que el vam fer. Per tant, d’aquella ingratitud segurament ara passa a ser quelcom de grat, oi?
 

Ara hi ha sequera però Sant Julià ha patit algunes inundacions.
Una de les coses que penso que el canvi climàtic ens està portant són aquests extrems. Ara mateix hi ha sequera i espero que no passi allò  que quan comenci a ploure plogui tant que faci mal a Sant Julià. En el decurs d’aquests quatre anys hi ha hagut tres inundacions. Dos a Bixessarri, la carretera general va quedar tallada i tot plegat, i aquesta darrera, amb el que va generar més aviat al costat d’aquí de la Rabassa, deixant tallada fins i tot en certs moments la cartera general aquí a l’entrada de la zona de la Portalada. El canvi climàtic tinc la sensació que ens porta als extrems: o no plou o plou massa.
 

I què podem fer per contrarestar els efectes d’aquesta pluja excessiva?
Bé, nosaltres vam emprendre unes reunions de treball de les quals n’han sorgit uns quants, bastants, punts en els quals es pot millorar. Aquesta setmana aprovarem per junta tots els treballs necessaris que els tècnics ens han recomanat per millorar la xarxa en cas de fortes pluges, com les que hi va haver a principis d’estiu. Per tant, una mesura més de previsió a mitjà termini, per si torna a passar que puguem minimitzar-ne l’impacte.
 

La previsió, la planificació i l’anticipació són clau en qualsevol administració?
A l’administració i al món particular també. Però en el cas que ens ocupa, anticipar-nos a allò que ens estan avisant des de fa molt temps, crec que és clau. Si més no, és la política que aquesta corporació hem intentat d’adoptar. I no sempre és fàcil ni evident, bé sigui per costos o per la pròpia infraestructura, o pel que sigui. Però en tot cas sí que és una manera de treballar d’aquesta corporació. Intentem anticipar-nos al problema abans no arribi. Un cop el tenim al damunt, és difícil posar-hi una solució. Per tant, si ens hi podem anticipar, millor que millor.
 

Dèieu a l’inici que entre la pandèmia i després el malaurat incendi del Centre Cultural s’ha perdut la meitat del mandat. Què s’ha quedat al calaix per fer?
Bé, en tot cas ens ha faltat temps. D’entrada, temps per fer, per implementar projectes que segurament hauríem tirat endavant. El primer que em ve al cap és acabar l’eixample de la carretera de la Rabassa. Ens quedaran alguns trams que no hem pogut licitar perquè el primer any el vam perdre amb gestió de pandèmia estrictament i al final del mandat per tenir una cura sobre l’execució pressupostària. A títol d’exemple, hem adjudicat dos milions i mig d’euros en obres al Centre Cultural sense anar a buscar més endeutament. Vol dir que hem tret aquests diners de partides que teníem previstes i que no hem executat justament per fer front a les despeses del Centre Cultural. Per tant, aquesta gran despesa o inversió, malgrat que després se’ns retorni per l’assegurança, d’entrada ha de sortir del pressupost i això ens ha frenat molt l’execució d’obres i coses que teníem previstes.
 

S’han posposat en tot cas.
Sí, per a un pròxim consolat.

Parlant del Centre Cultural, no sé si els treballs van sobre termini, si hi ha hagut alguna complicació...
Fem una mica de memòria. Es cremava el Centre Cultural la matinada del 9 de novembre del 2022, aquell mateix matí teníem una constructora que estava treballant en la neteja. Per tant, des d’aquell moment que es comença a netejar fins a data d’avui, han anat sortint imprevistos i coses. Sempre aprofito per agrair aquí la bona voluntat i predisposició de les assegurances, perquè estan treballant sobre la marxa i això no és tan evident. Hi ha una reunió setmanal fins a la data. Venien i deien: això treu-ho, això no ho treguis encara que ho hem de fer peritar, això ja ho podeu desfer, això no ho toqueu perquè no ho cobrirem. És a dir, sobre la marxa s’han anat prenent decisions i, això ja és personal, he tingut una ingrata sorpresa perquè fins i tot hem de desmuntar la façana, que no està ni cremada ni res, però el fum és tan oxidant que ens oxida la part metàl·lica de la façana, i s’ha de desmuntar i fer-ne una de nova. Per tant, sorpreses a mi sí, perquè no m’imaginava que aquest fum pogués arribar a afectar fins i tot l’exterior de l’edifici, a la façana, però en tot cas content de com s’estan fent els treballs, de la celeritat i implicació que hi posa tothom, des de la constructora fins a les assegurances, passant per l’equip de la casa. I ara sí que comencem a veure una mica ja la llum, la data final. L’objectiu que tenim marcat és juny-juliol de l’any que ve i espero que aquest termini es pugui complir, ja que ara ja no hi ha més elements. Ja hem arribat al fi del desmuntatge. Per tant, ara tot el que s’ha de refer ja ho tenim clar. 
 

Encara no feia ni un any, les escoles d’art i tot plegat han pogut recuperar els seus espais.
Sí, la manera de procedir quant a la reconstrucció del centre sempre ha sigut per prioritats de l’usuari. L’endemà de l’incendi, evidentment, tot estava tancat, incloent-hi l’aparcament. Vam estar quatre o cinc dies sense aparcament. Era el prioritari i vam restablir l’aparcament. Acte seguit vam restablir el despatx del Servei de circulació, que també es van fer les obres amb 15 dies o així, i després ja vam anar amb allò que genera més afectació a la ciutadania, que són aquelles activitats extraescolars. Estaríem parlant aproximadament d’uns 300 usuaris. Aquí agrair també a les famílies i entitats, Govern, que van posar els seus locals a disposició. Els vam traslladar també l’endemà mateix i la prioritat era que tornessin aquests 300 usuaris al Centre Cultural. I això avui ja és una realitat. La planta menys 1 i menys 2 ja estan totalment acabades i ara ja s’està treballant amb el que seria el hall d’entrada, la primera i la segona, que és on hi ha els teatres.
 

Parlem ara de l’Hotel Pol, on es diu d’intentar posar la residència universitària. S’ha avançat gaire?
Bé, s’ha avançat molt. Tots som conscients, quan dic tots vull dir minoria i majoria, que cal una residència universitària. És una de les demandes que ens fa la Universitat d’Andorra des de principis de mandat i, quasi que m’atreveixo a dir que des de l’anterior mandat també. S’han anat fent passes a poc a poc, començant amb l’estudi de viabilitat econòmica que va fer aquesta corporació fa un parell d’anys, aproximadament, i que va generar força confusió. El següent pas que s’ha fet important és l’adquisició d’aquest Hotel Pol, que podria ser un dels espais on podria anar. I ara estem en aquesta fase. Ja ha vingut gent a interessar-se per aquest espai per a la construcció d’una residència universitària. Això és així, i ara ho tenim una mica en stand-by. I per què està una mica en espera? Perquè estem encara pendents que el Consell General passi l’alienabilitat del bé perquè el Govern pugui vendre al Comú la part que li correspon. I un cop serem propietaris del 100% de l’hotel, és quan s’hauran de començar a prendre les decisions, si es treu o no a concurs aquesta concessió, perquè al nostre entendre és un projecte que requereix inversió publicoprivada. Per tant, haurem de veure si comencem o esperem al pròxim mandat per tal de treure aquest concurs públic.
 

Seria una concessió? L’empresa interessada és qui faria les obres d’adequació i qui gestionaria?
La meva idea, i em quedo com a idea, i després cal veure com evoluciona tot plegat en el marc del concurs públic, seria que vingués una empresa externa, o un grup d’empreses, que fes la remodelació de tot l’edifici i que en el marc d’aquesta remodelació hi hagués una durada de concessió per fer-hi una residència universitària. En el llarg del temps, no sé quants anys, si 10, 15 o 20, aquest bé ja renovat tornaria a passar en possessió del Comú, que podria tornar a allargar la concessió o fer-ne una de nova. Però una mica la idea seria amb un particular, generem una oportunitat de negoci, que s’hi guanyi bé la vida i pagui els impostos a la parròquia, deixem un edifici vell, diguem-ho així, que ens l’han de renovar com si, entre cometes, fos un lloguer anticipat. Aquesta vindria a ser la meva idea, però insisteixo que cal veure aquesta concessió cap on ho porten aquells que postulin a agafar l’edifici.
 

Amb tot plegat, quin percentatge del programa creu que han complert?
Jo crec que el 100% dels punts que portàvem al programa han estat treballats. Per exemple, quan parlem d’embelliment de la parròquia, s’han fet moltes coses, segurament se’n poden fer moltes més, però jo crec que s’ha treballat en tots els punts del programa electoral. I de tot això, jo crec que un 80%, com a mínim, dels punts del programa han estat satisfets al 100%. 
 

El 20% restant quedarà per al pròxim mandat, i suposo que, a més a més, s’ampliarà el programa?
Queda un 20% que s’ha de continuar treballant. A títol d’exemple, portàvem al programa que s’ha de millorar les carreteres secundàries. S’han millorat? Sí. S’ha millorat prou? Mai n’hi ha prou, s’ha de continuar millorant. És un punt que no dono per tancat al 100%, per tant estaria dins d’aquest 20% no realitzat, però sí que s’hi ha treballat. Queda molta feina a fer, i per tant tornarem a trobar aquest 20% al pròxim programa electoral, sens dubte.
 

Com creu que seran aquestes eleccions? Vostè ja ha anunciat que opta a la reelecció.
Jo no me les agafo diferent a les altres, perquè totes elles me les he agafades amb molt de respecte, por no, però sí amb molt de respecte, perquè al final al davant tenim gent seriosa, gent que coneix la parròquia igual que nosaltres o millor, i per tant sempre amb molt de respecte. Nosaltres defensarem el nostre programa electoral, igual que espero que ells facin amb el seu. Intentarem aportar el millor equip i la millor opció de govern i de gestió, però insisteixo sempre amb molt respecte per qui hi pugui haver al capdavant, que encara no sé qui hi haurà, hi hagi qui hi hagi.
 

Oficialment encara no es coneixen els rivals, però qui s’espera vostè.
És veritat que encara no es coneixen de manera oficial. La premsa segurament en sabeu més que nosaltres mateixos, perquè ja donem per suposat que un senyor Cairat encapçalarà una llista amb una senyora Teresa Areny. Si això es materialitza, ja tenim els primers dos rivals enfront. N’hi haurà d’altres? És possible, jo crec que sí. Tenim un Partit Socialdemòcrata a Sant Julià que històricament ha anat fent una llista, no sé si hi seran o no. No podem oblidar Andorra Endavant, que a les generals estaven presents a la parròquia. Tenim un Partit Demòcrata, que és un partit més que consolidat, que gestiona avui el Govern, i tampoc sé què faran. En tot cas, és molt aviat. Josep Pintat em deia, quan vaig entrar en política, que un dia en política era una eternitat, i jo me’l mirava pensant que un dia és un dia en política i no política. Però el temps li ha donat la raó i és veritat que un dia et pot canviar el panorama polític a nivell electoral. Una llista que et cau et canvia tot el panorama polític. Per tant, un dia és un dia, queden molts dies al davant, i un dia és una eternitat. Ja es veurà com acaba tot el tema llistes.

Cistella
La teva cistella està buida
Cercador

# Entra un mínim d'1 caràcter per cercar # Prem la tecla ENTER per cercar o ESC per tancar

Favorits
Encara no has afegit cap producte favorit.